El lenguaje periodístico (II)

Los subgéneros de opinión

Accede a este documento.

- Realiza un esquema de los subgéneros de opinión.
- Lee el ejemplo de columna que hay en la página 9, depués indica qué características demuestran que se trata de un género de opinión.
- Escribe un artículo similar de denuncia.
- Busca en tu diario un ejemplo de columna o artículo de opinión.

El lenguaje periodístico (I)

Antes de realizar los ejercicios sobre textos periodísticos es necesario conocer sus características y cómo se clasifican.

Accede al texto informativo.

Ahora relaciona cada subgénero periodístico con su definición: (*)

editorial          noticia           entrevista                crónica

artículo                     reportaje                                   columna

A) Conversación entre el periodista y una persona de relevancia: _________________ .

B) Ampliación de una noticia, por lo que se precisa de un trabajo de investigación y

documentación: ___________________ .

C) Artículo sin firma que expresa la opinión del periódico sobre un tema actual:

___________________ .

D) Texto de opinión con espacio fijo en el periódico: ___________________ .

E) Presentación breve, completa y objetiva de un hecho actual: ___________________ .

F) Recoge la opinión de un periodista sobre un determinado hecho de actualidad:

___________________ .

G) Texto periodístico en el que se combina la valoración del periodista con la exposición objetiva de los hechos: ___________________ 

(*) Extraído del blog "Belén profe lengua"

Trabajo sobre un diario

1. Selecciona una noticia

1.1. Indica las características que te permiten reconocerla como tal.
1.2. Marca con un rotulador las partes de la noticia. Después responde a las preguntas ¿qué?, ¿quién?...
1.3. Resume su contenido.
1.4. Redacta una noticia inventada por ti.

Últims apunts sobre la narració literària

El text narratiu té com a finalitat bàsica explicar o relatar fets i accions, que se succeeixen en el temps i que tenen entre ells una relació de causa-efecte. Aquest tipus de text respon a les preguntes següents respecte a un personatge o una cosa: “què va fer?”, “què li passa?”...
De textos narratius escrits, en podem trobar en els anuncis, en les notícies i cròniques periodístiques, etc.
Els textos narratius, amb intenció predominantment literària o artística, els trobem en els contes, en les novel·les, en les rondalles, en els còmics, en els guions dels films, etc.

Text narratiu literari 

 No tots els textos narratius són literaris. La narrativa és el gènere literari que explica, generalment en prosa, encara que també hi ha gèneres literaris narratius en vers, i per mitjà d’un narrador, uns fets situats en un espai i en un temps i protagonitzats per uns personatges Per poder parlar de textos narratius literaris, aquests han d'acomplir una sèrie de condicions:

• creen un món de ficció, encara que pot incloure també elements reals.
• hi ha d'haver almenys un narrador, que explica l'acció.
• hi han d'intervenir uns personatges, que realitzen l'acció.
• existeix una acció o conflicte.
• l'acció o conflicte té lloc en un temps i en un espai.
• la seva funció ha de ser estètica, no només referencial.

Dins d'aquest grup, els dos gèneres narratius més importants són la novel·la i el conte. Hi podem trobar, a més, altres gèneres: faula, rondalla, llegenda, mite... Aquests gèneres presenten certes peculiaritats que els distingeixen d'altres textos narratius no literaris. Tenen un objectiu literari i estètic, és a dir, el lector espera gaudir d'una història interessant, i el llenguatge amb què s'expressen acostuma a tenir una finalitat estètica.

Exercicis

1. En parelles o grups de tres persones confeccioneu una presentació de diapositives o prezi amb les característiques del text narratiu.

Aquest és l'esquema:

- Definició
- Punt de vista
- Estructura
- Personatges
- Espai i temps

2. A la propera pregunta us demanarem que redaccteu una història, però abans heu de fer el següent: 

- Un esquema o resum de la històra que voleu explicar.
- Expliqueu el punt de vista que utilitzareu i per què.
- Quina estructura li donareu? També cal justificar la resposta.
- Com seran els personatges, l'espai i el temps?
- Quin títol li posareu? Justifica'l.

Evidentment, per prendre les decisions anteriors haureu de tenir clar el que heu treballat a la primera pregunta.

3. Redacteu la història. (Mínim 15 línies, és a dir, unes 150 paraules)

3. Redacció de la història

Temporització: dues sessions de classe.

Música i narració

Anem a escolatar quatre peces musicals:

 Antoni Vivaldi "Hivern" de Les quatre estacions
  Serguei Prokófiev "Montaguts i Capulets" de Romeu i Julieta

Pachelbel Canon en D Major Vangelis "tema d'amor" de Blade Runner  


Exerci
  1.En primer lloc escoltarem ordenadament cada peça musical i mentrestant anirem escrivint. Sobre què? Aquestes són algunes de les possibilitats:

      - imagino l'escena d'una pel·licula.
      - faig una descripció d'un paisatge, una escena amb persones, ....
      - expresso sentiments, emocions, ...

2. Formem grups de 4-5 persones i ens llegiremm els nostres escrits. Després triarem un text per peça musical i finalment li adjudicarem un número.

3. A continuació cada grup llegirà les quatre redaccions sense que els altres sàpiguen a quina peça musical fan referència. Després de la lectura d'un grup, els altres intentaran endevinar-ho i s'ho apuntaran.

4. Al final cada grup exposarà amb quin escrit han relacionat les peces i es farà la correcció per veure qui té més encerts.

Hem estat capaços de captar l'essència de la música i transmetre-la?

L'espai i el temps

El marc temporal

Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.

Cal distingir entre:

1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:

• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.

• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.

L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.

• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.

• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.

2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.

El marc espacial

Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:

• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.

• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.

• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.

EXERCICIS 

1. A la segona sessió del taller d'escriptura vam parlar de l'estructura narrativa, concepte clarament lligat al temps intern de la narració. Torna a veure els dos videos i indica el temps intern i extern de cadascun d'ells.
http://catalaclot3eso.blogspot.com.es/2014/10/taller-descriptura-lestructura-narrativa.html 

2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta).

3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:

4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa

Els personatges

TALLER D'ESCRIPTURA

Els personatges

Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:

Tipus de personatges

- principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. Són els millor caracteritzats, és a dir, aquells sobre els quals coneixem més dades. En els personatges principals cal destacar el/els protagonista/es, que porta/en a terme l'acció de la novel·la. De vegades, el protagonista té un adversari, un personatge que se li oposa: l'antagonista.

- secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells.

Altres tipus de personatges són:

- personatge decoratiu, aquell que no participa de manera efectiva en la narració i que, si fos eliminat, aquest fet no variaria de cap manera la novel·la, ja que serveix només per crear un ambient determinat.

- personatge tipus, un personatge que no té característiques individuals, sinó que més aviat respon a unes característiques fixes establertes per la tradició literària.

- personatge col·lectiu: està format per un conjunt de persones que actuen col·lectivament, com si fossin un personatge autònom (un poble sencer, una comunitat, una classe social...)

- personatge natura: s'anomena així a la natura quan pren un protagonisme destacat en la història i pot condicionar les accions o l'estat d'ànim dels altres personatges.

- antiheroi: és un personatge mediocre, mancat de les virtuts i dels valors tradicionals. Sempre expressa la irracionalitat o la manca de sentit de la vida humana.

Caracterització

Segons la caracterització (com són els personatges,), els personatges poden ser:

- rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.

- plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.

Els personatges també poden ser caracteritzats de dues maneres (com ens els presenten):

- caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.

- caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.

Exercicis pràctics

Mireu aquest videoclip i a continuació entre tota la classe discutireu les característiques dels personatges, la distinció entre principals i secundaris i tots els elements que es puguin apreciar.

Ara, individualment, cadascú mirarà aquest altre video

 

FEINA

 1. Escriviu un text d'entre cinc i deu línies explicant el debat de classe sobre el primer videoclip

 2. Escolliu com a mínim dos personatges dels cinc que hi apareixen en el segon video i feu un escrit d’unes deu línies per a cadascun. Primer es farà un retrat del personatge. Després se’l deixarà parlar a ell perquè expressi el que sent.

L'estructura narrativa

La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.

L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:

• Lineal 

Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.

La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.

• No lineal o discontinua

Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:

desenllaç · plantejament · nus / nus · plantejament · desenllaç

Exercicis pràctics

- Veure dos videoclips:

 

-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?

- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)

1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.

- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO

3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip

El narrador i el punt de vista

Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.

 - Punt de vista intern: el narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:

•  Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Per tant, el punt de vista queda limitat, perquè tan sols percebem la història des de la vivència del narrador. 

• Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració
  i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista. 

 - Punt de vista extern: el narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:

•  Narrador objectiu: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu. 

• Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector. 

EXERCICIS PRÀCTICS

Mira el següent videoclip i a continuació realitza els exercicis que hi ha a continuació:





1.Escriu 10 frases que sintetitzin els esdeveniments més importants que hi apareixen.
2. Indica si el final és obert o tancat i justifica la resposta.
3. Quina és la teva interpretació de la història? Com explicaries el que passa?
4. Ara anem a treballar el punt de vista. Inventa un relat a partir del videoclip utilitzant el punt de vista omniscient i després transforma el mateix text de manera que el narrador sigui intern. (Cada text ha de tenir un mínim de 10 línies)

Exercicis per extreure idees

1.  Pensa en una història real que t'hagin explicat i que tingui potencial novel·lesc. Afegeix-li alguns elements ficticis per fer-la més interessant.

2. Contesta alguna d'aquestes preguntes:

   a) Quan vas passar més por?

   b) Què és el més estrany que t'ha passat a la vida?

   c) Algun cop has intercanviat la mirada amb una persona desconeguda i t'ha deixat un record    

       perdurable?

Valora si alguna d'aquestes respostes podria ser l'argument d'un relat.

3. Pensa en un fet de la teva vida o d'una altra persona que t'hagi marcat o li hagi marcat el seu destí. Ara intenta explicar "què hagués passat si..." ( per exemple, si no m'hagués matriculat en aquesta escola, si la meva germana no s'hagués casat, si la meva mare no hagués canviat de feina...)

Benvinguts

Una de les matèries complementàries de 3r d'aquest curs serà el taller d'escriptura que desenvoluparem al llarg d'un trimestre. Treballarem:

- Els textos narratius i les seves tècniques.

- El llenguatge periodístic i els diferents subgèneres.

- El llenguatge publicitari.