L'estructura narrativa

La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.

L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:

• Lineal 

Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.

La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.

• No lineal o discontinua

Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:

desenllaç · plantejament · nus / nus · plantejament · desenllaç

Exercicis pràctics

- Veure dos videoclips:

 

-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?

- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)

1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.

- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO

3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip

El narrador i el punt de vista

Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.

 - Punt de vista intern: el narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:

•  Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Per tant, el punt de vista queda limitat, perquè tan sols percebem la història des de la vivència del narrador. 

• Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració
  i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista. 

 - Punt de vista extern: el narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:

•  Narrador objectiu: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu. 

• Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector. 

EXERCICIS PRÀCTICS

Mira el següent videoclip i a continuació realitza els exercicis que hi ha a continuació:





1.Escriu 10 frases que sintetitzin els esdeveniments més importants que hi apareixen.
2. Indica si el final és obert o tancat i justifica la resposta.
3. Quina és la teva interpretació de la història? Com explicaries el que passa?
4. Ara anem a treballar el punt de vista. Inventa un relat a partir del videoclip utilitzant el punt de vista omniscient i després transforma el mateix text de manera que el narrador sigui intern. (Cada text ha de tenir un mínim de 10 línies)

Exercicis per extreure idees

1.  Pensa en una història real que t'hagin explicat i que tingui potencial novel·lesc. Afegeix-li alguns elements ficticis per fer-la més interessant.

2. Contesta alguna d'aquestes preguntes:

   a) Quan vas passar més por?

   b) Què és el més estrany que t'ha passat a la vida?

   c) Algun cop has intercanviat la mirada amb una persona desconeguda i t'ha deixat un record    

       perdurable?

Valora si alguna d'aquestes respostes podria ser l'argument d'un relat.

3. Pensa en un fet de la teva vida o d'una altra persona que t'hagi marcat o li hagi marcat el seu destí. Ara intenta explicar "què hagués passat si..." ( per exemple, si no m'hagués matriculat en aquesta escola, si la meva germana no s'hagués casat, si la meva mare no hagués canviat de feina...)

Benvinguts

Una de les matèries complementàries de 3r d'aquest curs serà el taller d'escriptura que desenvoluparem al llarg d'un trimestre. Treballarem:

- Els textos narratius i les seves tècniques.

- El llenguatge periodístic i els diferents subgèneres.

- El llenguatge publicitari.