En la unidad 4 de lengua, "Outsiders", iniciaremos el estudio del lenguaje periodístico.
En las páginas 20 y 21 os presentamos cuatro textos: dos noticias, un fragmento de reportaje y una carta al director:
Leedlos y después contestad las preguntas que aparecen en la página 22.
Realizad una carta al director siguiendo las instrucciones que se especifican en la página 23 (consultad los dos enlaces).
Buscad en un diario una carta al director que os haya parecido interesante. Adjuntadla al trabajo y realizad un comentario de la misma ( ¿por qué la has elegido?, ¿estás de acuerdo con el autor?, ...)
A tener en cuenta:
La extensión de la carta al director no debe sobrepasar las 200 palabras.
El comentario de la tercera actividad no ha de ser inferior a diez líneas.
El trabajo se presenta en castellano y en la libreta de "taller d'escriptura".
Fecha de entrega: miércoles 15 grupos A2 y B2 y jueves 16 grupos A1,B1,A3,B3.
Estem estudiant Ramon Llull, autor del s.XIII que va dedicar la seva vida a l'estudi i a transmetre la paraula de Déu. La seva literatura, doncs, és didàctica i moralitzant.
Una de les seves obres cabdals, El llibre de les bèsties, és una faula per parlar dels humans i reflectir
les seves ànsies de poder. Segurament Llull volia que el llibre servís d'exemple a reis amb una gran cort.
Justament, un segle més tard, tenim una obra en llengua castellana, El libro del conde Lucanor de Don Juan Manuel, que a través d'exemples- petits contes- transmet ensenyaments morals que van adreçats a la seva classe social: la noblesa.
Activitats
1. Per conèixer el que és una faula, accedeix a aquesta pàgina i fes-ne un resum.
2. Realitza l'exercici A30 de la unitat 1 de llengua (exemple de Ramon Llull).
4. Inventa't una faula o exemple que ha de tenir la següent estructura: (mínim 10 línies)
La presentació
dels personatges o de la seva situació.
El conflicte
que han de superar (una situació que cal resoldre, un problema
que cal superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).
El desenvolupament
de les accions per resoldre o superar el conflicte.
La moralitat
o reflexió que es desprèn de les actuacions dels
personatges.
5. Escriu un text en què valoris la moralitat del conte de la pregunta 3 i expliquis si hi estàs d'acord o no. Un suggeriment de títol podria ser "Cal ser realistes i abandonar els somnis?" (mínim 15 línies)
Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.
Cal distingir entre:
1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:
• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.
• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.
L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.
• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.
• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.
2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.
El marc espacial
Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:
• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.
• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.
• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.
2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta). 3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:
4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa
Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:
Tipus de personatges
- principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. Són els millor caracteritzats, és a dir, aquells sobre els quals coneixem més dades. En els personatges principals cal destacar el/els protagonista/es, que porta/en a terme l'acció de la novel·la. De vegades, el protagonista té un adversari, un personatge que se li oposa: l'antagonista.
- secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells.
Altres tipus de personatges són:
- personatge decoratiu, aquell que no participa de manera efectiva en la narració i que, si fos eliminat, aquest fet no variaria de cap manera la novel·la, ja que serveix només per crear un ambient determinat.
- personatge tipus, un personatge que no té característiques individuals, sinó que més aviat respon a unes característiques fixes establertes per la tradició literària.
- personatge col·lectiu: està format per un conjunt de persones que actuen col·lectivament, com si fossin un personatge autònom (un poble sencer, una comunitat, una classe social...)
- personatge natura: s'anomena així a la natura quan pren un protagonisme destacat en la història i pot condicionar les accions o l'estat d'ànim dels altres personatges.
- antiheroi: és un personatge mediocre, mancat de les virtuts i dels valors tradicionals. Sempre expressa la irracionalitat o la manca de sentit de la vida humana.
Caracterització Segons la caracterització (com són els personatges,), els personatges poden ser:
- rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.
- plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.
Els personatges també poden ser caracteritzats de dues maneres (com ens els presenten):
- caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.
- caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.
Exercicis pràctics
Mireu aquest videoclip i a continuació, entre tota la classe, discutireu les característiques dels personatges, la distinció entre principals i secundaris i tots els elements que es puguin apreciar.
Ara, individualment, cadascú mirarà aquest altre video
FEINA
1. Escriviu un text d'entre cinc i deu línies explicant la història del primer videoclip.
2. Escolliu com a mínim dos personatges dels cinc que apareixen en el segon video i feu un escrit d’unes deu línies per a cadascun. Primer es farà un retrat del personatge. Després se’l deixarà parlar a ell perquè expressi el que sent.
3. Escriviu una petita història o un poema en què es parli de l'esforç de superació d'una noia o noi com els qui protagonitzen el
La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.
L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:
• Lineal
Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.
La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.
• No lineal o discontinua
Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:
-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?
- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)
1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.
- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO
3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip
Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.
- Punt de vista intern: el narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:
Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Per tant, el punt de vista queda limitat, perquè tan sols percebem la història des de la vivència del narrador.
Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració
i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista.
- Punt de vista extern: el narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:
Narrador objectiu: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu.
Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector.
EXERCICIS PRÀCTICS
Mira el següent videoclip i a continuació realitza els exercicis que hi ha a continuació:
1.Escriu 10 frases que sintetitzin els esdeveniments més importants que hi apareixen.
2. Indica si el final és obert o tancat i justifica la resposta.
3. Quina és la teva interpretació de la història? Com explicaries el que passa?
4. Ara anem a treballar el punt de vista. Inventa un relat a partir del videoclip utilitzant el punt de vista omniscient i després transforma el mateix text de manera que el narrador sigui intern. (Cada text ha de tenir un mínim de 10 línies)
Exercicis per extreure idees
1. Pensa en una història real que t'hagin explicat i que tingui potencial novel·lesc. Afegeix-li alguns elements ficticis per fer-la més interessant.
2. Contesta alguna d'aquestes preguntes:
a) Quan vas passar més por?
b) Què és el més estrany que t'ha passat a la vida?
c) Algun cop has intercanviat la mirada amb una persona desconeguda i t'ha deixat un record
perdurable?
Valora si alguna d'aquestes respostes podria ser l'argument d'un relat.
3. Pensa en un fet de la teva vida o d'una altra persona que t'hagi marcat o li hagi marcat el seu destí. Ara intenta explicar "què hagués passat si..." ( per exemple, si no m'hagués matriculat en aquesta escola, si la meva germana no s'hagués casat, si la meva mare no hagués canviat de feina...)
- Realiza un esquema de los subgéneros de opinión.
- Lee el ejemplo de columna que hay en la página 9, depués indica qué características demuestran que se trata de un género de opinión.
- Escribe un artículo similar de denuncia.
- Busca en un diario un ejemplo de columna o artículo de opinión y explica su contenido.
1.1. Indica las características que te permiten reconocerla como tal.
1.2. Marca con un rotulador las partes de la noticia. Después responde a las preguntas ¿qué?, ¿quién?...
1.3. Resume su contenido.
1.4. Redacta una noticia inventada por ti.
Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.
Cal distingir entre:
1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:
• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.
• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.
L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.
• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.
• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.
2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.
El marc espacial
Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:
• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.
• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.
• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.
2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta). 3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:
4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa
Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:
Tipus de personatges
- principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. Són els millor caracteritzats, és a dir, aquells sobre els quals coneixem més dades. En els personatges principals cal destacar el/els protagonista/es, que porta/en a terme l'acció de la novel·la. De vegades, el protagonista té un adversari, un personatge que se li oposa: l'antagonista.
- secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells.
Altres tipus de personatges són:
- personatge decoratiu, aquell que no participa de manera efectiva en la narració i que, si fos eliminat, aquest fet no variaria de cap manera la novel·la, ja que serveix només per crear un ambient determinat.
- personatge tipus, un personatge que no té característiques individuals, sinó que més aviat respon a unes característiques fixes establertes per la tradició literària.
- personatge col·lectiu: està format per un conjunt de persones que actuen col·lectivament, com si fossin un personatge autònom (un poble sencer, una comunitat, una classe social...)
- personatge natura: s'anomena així a la natura quan pren un protagonisme destacat en la història i pot condicionar les accions o l'estat d'ànim dels altres personatges.
- antiheroi: és un personatge mediocre, mancat de les virtuts i dels valors tradicionals. Sempre expressa la irracionalitat o la manca de sentit de la vida humana.
Caracterització Segons la caracterització (com són els personatges,), els personatges poden ser:
- rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.
- plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.
Els personatges també poden ser caracteritzats de dues maneres (com ens els presenten):
- caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.
- caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.
Exercicis pràctics
Mireu aquest videoclip i a continuació, entre tota la classe, discutireu les característiques dels personatges, la distinció entre principals i secundaris i tots els elements que es puguin apreciar.
Ara, individualment, cadascú mirarà aquest altre video
FEINA
1. Escriviu un text d'entre cinc i deu línies explicant la història del primer videoclip.
2. Escolliu com a mínim dos personatges dels cinc que apareixen en el segon video i feu un escrit d’unes deu línies per a cadascun. Primer es farà un retrat del personatge. Després se’l deixarà parlar a ell perquè expressi el que sent.
3. Escriviu una petita història o un poema en què es parli de l'esforç de superació d'una noia o noi com els qui protagonitzen el segon vídeo.
La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.
L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:
• Lineal
Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.
La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.
• No lineal o discontinua
Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:
-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?
- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)
1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.
- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO
3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip
Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.
- Punt de vista intern: el narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:
Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Per tant, el punt de vista queda limitat, perquè tan sols percebem la història des de la vivència del narrador.
Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració
i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista.
- Punt de vista extern: el narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:
Narrador objectiu: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu.
Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector.
EXERCICIS PRÀCTICS
Mira el següent videoclip i a continuació realitza els exercicis que hi ha a continuació:
1.Escriu 10 frases que sintetitzin els esdeveniments més importants que hi apareixen.
2. Indica si el final és obert o tancat i justifica la resposta.
3. Quina és la teva interpretació de la història? Com explicaries el que passa?
4. Ara anem a treballar el punt de vista. Inventa un relat a partir del videoclip utilitzant el punt de vista omniscient i després transforma el mateix text de manera que el narrador sigui intern. (Cada text ha de tenir un mínim de 10 línies)
Exercicis per extreure idees
1. Pensa en una història real que t'hagin explicat i que tingui potencial novel·lesc. Afegeix-li alguns elements ficticis per fer-la més interessant.
2. Contesta alguna d'aquestes preguntes:
a) Quan vas passar més por?
b) Què és el més estrany que t'ha passat a la vida?
c) Algun cop has intercanviat la mirada amb una persona desconeguda i t'ha deixat un record
perdurable?
Valora si alguna d'aquestes respostes podria ser l'argument d'un relat.
3. Pensa en un fet de la teva vida o d'una altra persona que t'hagi marcat o li hagi marcat el seu destí. Ara intenta explicar "què hagués passat si..." ( per exemple, si no m'hagués matriculat en aquesta escola, si la meva germana no s'hagués casat, si la meva mare no hagués canviat de feina...)
