L'espai i el temps

El marc temporal

Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.

Cal distingir entre:

1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:

• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.

• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.

L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.

• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.

• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.

2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.

El marc espacial

Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:

• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.

• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.

• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.

EXERCICIS 

1. A la segona sessió del taller d'escriptura vam parlar de l'estructura narrativa, concepte clarament lligat al temps intern de la narració. Torna a veure els dos videos i indica el temps intern i extern de cadascun d'ells.
http://catalaclot3eso.blogspot.com.es/2014/10/taller-descriptura-lestructura-narrativa.html 

2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta).

3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:

4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa