Música i narració

Anem a escolatar quatre peces musicals:

 Antoni Vivaldi "Hivern" de Les quatre estacions
  Serguei Prokófiev "Montaguts i Capulets" de Romeu i Julieta

Pachelbel Canon en D Major Vangelis "tema d'amor" de Blade Runner  


Exerci
  1.En primer lloc escoltarem ordenadament cada peça musical i mentrestant anirem escrivint. Sobre què? Aquestes són algunes de les possibilitats:

      - imagino l'escena d'una pel·licula.
      - faig una descripció d'un paisatge, una escena amb persones, ....
      - expresso sentiments, emocions, ...

2. Formem grups de 4-5 persones i ens llegiremm els nostres escrits. Després triarem un text per peça musical i finalment li adjudicarem un número.

3. A continuació cada grup llegirà les quatre redaccions sense que els altres sàpiguen a quina peça musical fan referència. Després de la lectura d'un grup, els altres intentaran endevinar-ho i s'ho apuntaran.

4. Al final cada grup exposarà amb quin escrit han relacionat les peces i es farà la correcció per veure qui té més encerts.

Hem estat capaços de captar l'essència de la música i transmetre-la?

L'espai i el temps

El marc temporal

Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.

Cal distingir entre:

1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:

• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.

• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.

L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.

• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.

• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.

2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.

El marc espacial

Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:

• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.

• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.

• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.

EXERCICIS 

1. A la segona sessió del taller d'escriptura vam parlar de l'estructura narrativa, concepte clarament lligat al temps intern de la narració. Torna a veure els dos videos i indica el temps intern i extern de cadascun d'ells.
http://catalaclot3eso.blogspot.com.es/2014/10/taller-descriptura-lestructura-narrativa.html 

2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta).

3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:

4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa

Els personatges

TALLER D'ESCRIPTURA

Els personatges

Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:

Tipus de personatges

- principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. Són els millor caracteritzats, és a dir, aquells sobre els quals coneixem més dades. En els personatges principals cal destacar el/els protagonista/es, que porta/en a terme l'acció de la novel·la. De vegades, el protagonista té un adversari, un personatge que se li oposa: l'antagonista.

- secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells.

Altres tipus de personatges són:

- personatge decoratiu, aquell que no participa de manera efectiva en la narració i que, si fos eliminat, aquest fet no variaria de cap manera la novel·la, ja que serveix només per crear un ambient determinat.

- personatge tipus, un personatge que no té característiques individuals, sinó que més aviat respon a unes característiques fixes establertes per la tradició literària.

- personatge col·lectiu: està format per un conjunt de persones que actuen col·lectivament, com si fossin un personatge autònom (un poble sencer, una comunitat, una classe social...)

- personatge natura: s'anomena així a la natura quan pren un protagonisme destacat en la història i pot condicionar les accions o l'estat d'ànim dels altres personatges.

- antiheroi: és un personatge mediocre, mancat de les virtuts i dels valors tradicionals. Sempre expressa la irracionalitat o la manca de sentit de la vida humana.

Caracterització

Segons la caracterització (com són els personatges,), els personatges poden ser:

- rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.

- plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.

Els personatges també poden ser caracteritzats de dues maneres (com ens els presenten):

- caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.

- caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.

Exercicis pràctics

Mireu aquest videoclip i a continuació entre tota la classe discutireu les característiques dels personatges, la distinció entre principals i secundaris i tots els elements que es puguin apreciar.

Ara, individualment, cadascú mirarà aquest altre video

 

FEINA

 1. Escriviu un text d'entre cinc i deu línies explicant el debat de classe sobre el primer videoclip

 2. Escolliu com a mínim dos personatges dels cinc que hi apareixen en el segon video i feu un escrit d’unes deu línies per a cadascun. Primer es farà un retrat del personatge. Després se’l deixarà parlar a ell perquè expressi el que sent.